MOMENT FUNDACIONAL


L’edifici té un recorregut que ve de més lluny. L’any 1796 el Baró de Savassona, Francesc
Ferrer de Llupià, originari de la plana de Vic, basteix a Barcelona un nou edifici com a
habitatge. Aquest edifici és la base de l’actual Ateneu encara que s’hi ha succeït al llarg
d’aquests dos segles llargs nombroses modificacions importants.
El cos principal de l’edifici queda marcat per l’empremta del darrer tram del S XVIII: l’estructura en tres crugies a l’entorn d’un pati central, amb escala noble de dos tramades, l’entrada de carruatges i la partició en una gran planta baixa desdoblada en diversos punts, i una planta noble d’una gran alçada en són els millors testimonis.







També formen part del conjunt artístic del moment fundacional els sostres pintats al tremp de motius mitològics que omplen els sostres d’algunes de les sales de la planta noble. Són obra de Francesc Pla el vigatà, pintor tardobarroc català, autor també de les pintures del Palau Moja o del Palau Episcopal, obres coetànies al palau Savassona.






Durant el segle XIX la finca canvia de mans i passa entre d’altres a mans dels germans Serra.
És en aquesta època que s’annexionen al palau alguns edificis veïns remodelats o
senzillament fets de bell nou, conservant l’estructura de nivells que el palau ja tenia. Són
d’aquesta època la consolidació del jardí romàntic i la construcció de dos nous braços a
l’edifici, testimoni dels quals són els sostres bellament enteixinats encara visibles a la primera
planta.