L'Ateneu Barcelonès acompanya des de fa més de cent cinquanta anys la societat i la cultura catalana amb la voluntat de ser present en el debat intel·lectual i de participar activament en la promoció i el desenvolupament del país.

Els cognoms més ilustres de l' art i la cultura, de la política i l' economia, del pensament i de
l' escriptura, han trobat en l' Ateneu un refugi idoni per pensar, debatre, explicar i difondre tota mena d'idees i projectes que en moltes ocasions han estat cabdals per a Catalunya.

El cap de setmana del festival de 48h Openhouse Barcelona, va ser un dels edificis més sol.licitats i visitats del districte de Ciutat Vella. L'Ateneu va obrir les seves portes, per poder realitzar una visita guiada, de la mà de l'Arquitecte Mateu Barba, un dels arquitectes que ha intervingut en el projecte de reforma de l'edifici.




L’any 1999 l’Ateneu Barcelonès i COAC convoquen un concurs per a la reforma de l’Ateneu
Barcelonès. En aquell moment l’edifici conserva un important llegat històric però necessita
urgentment reformes en profunditat. L’equip liderat per en Manuel Brullet i el Mateu Barba amb Alfonso de Luna i Eduard Montané són els guanyadors d’aquest concurs i s’inicia una relació de treball que s’ha allargat fins avui.

El procés de restauració de l’Ateneu ha estat una reforma en profunditat dels espais que s’han
anat actualitzant, sempre dins un pla general d’actuació. Actuant localment en funció de les
disponibilitats i els recursos de cada moment. Aquestes intervencions han estat diverses:

• Escala d’emergència i racionalització dels serveis 2002


• Reforma de la Biblioteca Juliol 2007


• Reforma de la Biblioteca Canuda 2008


• Reforma de l’escala històrica i construcció de l’arxiu històric 2008


• Reforma i rehabilitació de les façana a carrer 2009 i finalment la darrera fins ara.


• Reforma de la Sala d’Actes ara Sala Oriol Bohigas 2010.
  

El Palau Savassona és el resultat d’un conjunt d’intervencions que arrenquen del moment
fundacional del Palau l’any 1796 i que arriben fins els nostres dies. Cada generació ha actuat
modificant i millorant en la majoria dels casos el conjunt construït, de manera que el palau avui és un calidoscopi on s’hi reconeix el classicisme de final del XVIII, l’historicisme de Elies
Rogent, el modernisme de primeríssims del XX, les primeres obres de Jujol, i les intervencions d’aquet inici de S. XXI on hem tractat de netejar i endreçar l’edifici per fer sobresortir els colors de les diferents intervencions que ens han precedit.

El Palau Savassona, l’edifici seu de l’Ateneu Barcelonès està íntimament lligat a la vida de
l’entitat. Aquest any 2011, es compleix el 150è aniversari de la fundació de l’Ateneu Català,
entitat que esdevindrà el 1872 Ateneu Barcelonès en fusionar-se amb el Cercle Mercantil.
D’aquests cent cinquanta anys, en fa més de cent, que la institució ocupa el Palau on en té la
seu i on s’han escrit algunes de les seves millors pàgines.

MOMENT FUNDACIONAL


L’edifici té un recorregut que ve de més lluny. L’any 1796 el Baró de Savassona, Francesc
Ferrer de Llupià, originari de la plana de Vic, basteix a Barcelona un nou edifici com a
habitatge. Aquest edifici és la base de l’actual Ateneu encara que s’hi ha succeït al llarg
d’aquests dos segles llargs nombroses modificacions importants.
El cos principal de l’edifici queda marcat per l’empremta del darrer tram del S XVIII: l’estructura en tres crugies a l’entorn d’un pati central, amb escala noble de dos tramades, l’entrada de carruatges i la partició en una gran planta baixa desdoblada en diversos punts, i una planta noble d’una gran alçada en són els millors testimonis.







També formen part del conjunt artístic del moment fundacional els sostres pintats al tremp de motius mitològics que omplen els sostres d’algunes de les sales de la planta noble. Són obra de Francesc Pla el vigatà, pintor tardobarroc català, autor també de les pintures del Palau Moja o del Palau Episcopal, obres coetànies al palau Savassona.






Durant el segle XIX la finca canvia de mans i passa entre d’altres a mans dels germans Serra.
És en aquesta època que s’annexionen al palau alguns edificis veïns remodelats o
senzillament fets de bell nou, conservant l’estructura de nivells que el palau ja tenia. Són
d’aquesta època la consolidació del jardí romàntic i la construcció de dos nous braços a
l’edifici, testimoni dels quals són els sostres bellament enteixinats encara visibles a la primera
planta.

ATENEU BARCELONÈS

L’any 1906 sent president de l’Ateneu Barcelonès en Lluís Domènech i Montaner, l’entitat
compra el Palau Savassona i trasllada la seva seu en aquest edifici. Les obres de
condicionament d’edifici residencial a entitat pública són encomanades a l’arquitecte Font-
Gumà, que en aquells moment té al despatx un jove Josep Maria Jujol que liderarà bona part
de les obres de reforma de l’entitat: la construcció d’una nova escala central i l’ascensor,
l’adequació de la planta principal i la seva connexió amb el jardí romàntic i molt especialment l’adequació de la nova biblioteca a la planta noble. La intervenció Jujol es fa trenada amb les
existències preexistents i el resultat és un conjunt artístic d’una gran força, amb un conjunt de l’edifici que ha arribat a una gran maduresa.

POSTGUERRA

La postguerra representa una etapa de dificultats no només per l’Ateneu. En el seu entorn es
produeixen canvis. El convent Carmelita annex, incendiat en els propers moments de la guerra civil, no es refarà i en el seu buit urbà s’hi descobriran els anys 50 els vestigis de la via
sepulcral romana de Barcino.

Finalment aquest buit urbà a la dècada dels 50 s’urbanitzarà amb la creació de l’actual Plaça de la Villa, i la construcció d’uns nous fronts d’habitatges ens els costats sud i est de la plaça. Finalment l’any 1968, a l’Ateneu es produeix una remunta de 3 plantes d’oficines sobre l’edifici històric, que ofegaran les qualitats del Palau i que acabaran amb una remodelació de la façana que condemna al Palau Savassona a una imatge falsa d’edifici d’habitatges, en la línia dels nous edificis de la plaça.

EL NOU SEGLE

L’empenta de les darreres juntes de l’Ateneu, en aquest inici de S. XXI i molt especialment les de les juntes presidides per en Oriol Bohigas i ara en Francesc Cabana han permès iniciar un
procés de recuperació de l’entitat a tots nivells i que arquitectònicament ha tingut el seu millor exponent en la rehabilitació de la biblioteca, autèntica joia artística i patrimonial de l’immoble però que s’ha anat estenent a altres espais històrics i a la façana.

Les restauracions sempre s’han portat a terme amb voluntat de fidelitat a l’original, netejant i endreçant i amb la voluntat de donar protagonisme a les diverses intervencions anteriors. Això es molt visible en la Biblioteca i en l’escala, on hi ha una posada al dia de tot ordre: des de
l’estructura passant per totes les instal·lacions i per la restauració de tots els paraments i
fusteries, i amb especial atenció a la feina de neteja i consolidació de la restauració dels
sostres d’aquestes sales.
Altres obres comla Sala Oriol Bohigas, sense preexistències de valor han permès una
intervenció més contemporània.

I finalment la façana on la intervenció parteix de la preservació dels elements propis del palau original, amb la voluntat de preservar el caràcter de palau que havia perdut amb les obres de
finals del 60. Integrar encara que diferenciadament la remunta de tres plantes sobre el palau
original i refer la unitat de façanes són alguns dels reptes proposats.
Queden encara molts reptes pendents: La recuperació dels espais de la segona planta per a
usos dels socis, la necessitat de la millora de les comunicacions verticals, les remodelacions
de les plantes altes i el seu encaix amb l’edifici existent i encara la rehabilitació de les façanes interiors, són entre d’altres alguns dels reptes que l’edifici planteja encara.

* Realitzada sense la direcció de M.Brullet i M.Barba
** Premi FAD de l’Opinió 2008